Aquesta implementació, utilitzada per freqüències intermitjes en torn als 100 MHz, implica un filtre d' alta selectivitat (una Q de l'ordre de 100), fet que fa que hagi de ser extern (filtre SAW). Aquesta implementació permet que tant oscil·lador com mesclador siguin senzills. Cal tenir en compte que la freqüència imatge queda fóra de banda.

b) Implementació amb baixa freqüència intermitja (LIF)

Es tracta de dispositius que baixen la freqüència fins a 2-10 MHz. Aquesta baixa freqüència intermitja permetrà la realització de filtres menys selectius i més senzills, de una qualitat de l'ordre de 5 a 20, que es podria integrar en el xip amb tecnologia CMOS. En aquest cas caldrà un mesclador amb rebuig de la freqüència imatge, donat que ara si que cau dins del canal.

c) Implementació a molt baixa freqüència intermitja (VLIF)

La freqüència intermitja es rebaixa fins als 500 MHz, caldrà doncs un filtre de canal amb tall (notch) en DC. Com en el cas de LIF, caldrà un mesclador amb rebuig de freqüència imatge i també un control automàtic de guany (CAG) per tal de garantir la linealitat necessària (els productes d'intermodulació cauen dins el canal i caldrà minimitzar-los).

d) Implementació de freqüència intermitja zero (ZIF) o conversió directa (DCR)

Com indica el seu nom, la radiofreqüència es baixa directament a banda base, per tant es requereix filtre de canal LPF amb tall de continua com en el cas anterior (a causa de l'oscil·lador local). També incorpora llaç de control automàtic de potència i mesclador amb rebuig de la freqüència intermitja. Es recupera el senyal en fase i quadratura per tal de conservar la informació sobre la part negativa de l'espectre.