Protocols - BaseBandProtocol  
El racó del Bluetooh 
   
 
L2CAP - Control Lògic d' enllaç pàgina 1 de 6[següent]

 Control de l' enllaç lògic

 

Protocol d' adaptació i control d' enllaç lògic (Logical Link Control and Adaptation Protocol). Per la seva ubicació ( per sota dels protocols SDP, RFCOMM, TCS i AUDIO) ha de conviure i discernir entre els diferents tipus de paquets provinents de les capes inferiors (ja que aquests no disposen de cap identificador per aquesta finalitat). Serà l' encarregat de:

  • la multiplexació de protocols de nivell superior corresponent
  • SAR (Segmentation and Reassembly) : tasques de segmentació i reconstrucció de paquets
  • transport de la informació de la QoS ( quality of service ) entre els dispositius
  • grups de direccions :

L2CAP és un protocol definit només per a enllaços ACL (no orientats a connexió, com les utilitzades per veu sobre ip). Les connexions d'audio d' alta qualitat es faran utilitzant SCO.

Per tal de no reduir les prestacions, aquest protocol està dissenyat per carregar poc el canal, obtenint una eficiència molt alta amb un consum molt reduït.És indicat doncs per dispositius amb bateria limitada i baixa capacitat de càlcul.

Segmentació i reconstrucció de paquets

Els protocols de bluetooth requereixen paquets amb diferents longituds segons l' aplicació. Si ara bé en banda base el tamany màxim es redueix a 341 bytes de càrrega útil, els protocols superiors poden requerir paquets de càrrega superior. L2CAP fragmentarà en petits paquets de banda base o recomposarà en 1 paquet gran L2CAP els paquets segons vagin cap a la capa inferior (banda base) o a la capa superior (ja sigui SDP, RFCOMM, ...).
 

Funcions que no realitza L2CAP

  • no transporta àudio designat per enllaços SCO.

  • no imposa un canal fiable ni assegura la integritat de les dades

  • no suporta un canal de multi difusió fiable

  • no suporta el concepte de nom de grup global

 

 Funcionament i arquitectura de canals(i)

 

Fiabilitat

El procés d' establiment de la connexió L2CAP permet la creació de canals bidireccionals ( per intercanvi de dades)o canals símplex (tràfic broadcast). La fiabilitat s' aconsegueix utilitzant eines disponibles a la banda base, mitjançant la comprovació del CRC i retransmissió ens cas d' error.

Per garantir que no hi ha paquets duplicats per la possible pèrdua del paquet de reconeixement ( pot ser que aquest no arribi a l'origen quan si ho ha fet el paquet de les dades), el protocol de banda base utilitza mecanismes com un temps màxim de finalització des de que s'ha enviat i també es reserva 1 nombre de seqüència de 1 bit que permet eliminar els paquets duplicats. El mecanisme de fiabilitat es desconnecta al tractar-se de paquets de tipus broadcast.

Identificadors de canal

CID (Channel Identifier) és el nom que reben els identificadors de canal que s' utilitzen per identificar els diferents canals lògics que es van creant entre els dispositius. Tot seguit un exemple dels diferents tipus de canals que poden conviure en una picoxarxa.

A la figura es reserva un canal de dades sense connexió per un grup format pels dispositius C i D. Cada CID identifica un extrem del canal.

 

CID

Descripció

0x0000 Identificador Null
0x0001 Canal de senyalització
0x0002 Connectionless reception channel
0x0003-0x003F Reservat
0x0040-0xFFFF Assignats dinàmicament

    Alguns d'aquests identificadors es reserven per altres finalitats. Alguns d'aquests identificadors estan reservats per funcions específiques L2CAP per crear i establir canals de dades SCO i per aplicar canvis en les característiques d'aquests tipus de canal. A la taula també es pot apreciar l' identificador que es reserva per tot el tràfic entrant sense connexió ( connectionless reception channel ). Els canals sense connexió limiten el flux de dades en una única direcció i s' utilitzen per suportar un grup de canals, a on el CID de l'origen representa a un o més dispositius remots.

L' identificador 0 es reserva com identificador nul i no s'utilitza com a canal de destí de dades.