El
protocol de recerca de serveis
SDP proporciona el mitjà
de consulta de la informació
dels distints dispositius que
intervenen en una xarxa i també
dels diferents serveis que ofereix
i tambè mostra les característiques
d'aquest serveis.
L'usuari podrà
escollir entre els diferents serveis
que proposa la xarxa.
Al tractarse
de xarxes ad-hoc no es possible
un directori de serveis: els dispositius
hauran de confiar entre ells mateixos
per intercanviar-se la informació
dels serveis de la xarxa. Aquest
fet fa que les xarxes siguin autoconfigurables
( a l'estil plug and play ).
L' arquitectura
d'aquest protocol permet que sigui
independent del dispositiu ( fet
que s'agrairà en un futur
amb l'aument del nombre de dispositius
en el mercat) : es proporciona
una arquitectura estandar de descubriment
de serveis : Salutation Architecture
.
Cada servei consta
d'un Identificador Únic
i Universal (UUID's), encarregat
de garantir ser únic en
tot l'espai i en tot moment. No
hi ha cap registre central de
UUID's, es creen de forma independent
de la distribució de serveis
i la seva longitud és de
128 bits.
