Protocols - BaseBandProtocol  
El racó del Bluetooh 
   
 
Baseband Protocol pàgina 3 de 4 [anterior][següent]
 Format dels paquets en banda base

 

En el següent diagrama podem veure els diferents segments dels quals costa un paquet genèric bluetooth :

Acces code :

Serveix per identificar els paquets intercanviats en una picoxarxa. Aquest codi està format per tres capes : preámbul, paraula de sincronització i cua.

LSB
 
MSB

Preambul

Synchronization Word

Trailer

4 bits
64 bits
4 bits

Hi ha 3 tipus de codi d'accés segons les funcions que es vulguin realitzar:

  1. CAC (Codi d'Accés al Canal) : permet identificar una picoxarxa. 72 bits.
  2. DAC (Codi d'Accés a Dispositiu) : es fa servir en procediment de compaginat o de resposta de compaginat (68 bits).
  3. IAC (Codi d'Accés a Pregunta) : hi ha de dos tipus:
    • GIAC: comú per tots els dispositius i s'utilitza per descobrir unitats de Bluetooth existents.
    • DAIC: s'utilitza per descobrir unitats de Bluetooth que compleixin unes característiques concretes.

Preàmble : aquest camp està format per una agrupació de 5 bits fices amb la successió 1010 o 0101 segons si la paraula de sincronització comená per 1 o per 0.

Synch word (paraula de sincronització): són 64 bits que deriven dels primers 24 que formen l'adreça LAP. El valor de l'adreça varia segons el tipus de codi d'accés: si correspon a un CAC, l'adreça que afagarem per la paraula de sincronització és l'adreça del mestre. Si el codi correspon a un GIAC o a un DIAC l'adreça és reservada ( permet fer un broadcast). Si el codi és te tipus DAC, l'adreça utilitzada és la del esclau. La paraula clau es genera a partir d'un codi Hamming per tant es garanteix la distància. Aquesta paraula està basada en un codi bloc (64,30) que garantitza la distància en codis Hamming (distància mínima = 14).

Trailer : si el codi d'accés és CAC sempre porta cua, també en porten els GIAC i DIAC si van acompanyats d'un paquet de control FHS. L'agrupació de bits que forma la cua pot ser:

1010 si la paraula de sincronització acaba en 0

0101 si la paraula de sincronització acaba en 1

Packet header

LSB
       
MSB

AM_DDR

TYPE

FLOW

ARQN
SEQN
HEC
3 bits
4 bits
1 bit
1 bit
1 bit
8 bits

AM_DDR: està format per 3 bits que representen l'adreça del dispositiu Bluetooth dintre de la picoxarxa. Els paquets dirigits a un esclau o mestre porten la seva adreça. Posar aquest camp tot a 0 vol dir que el paquet és broadcast i només en sentit mestre -> esclau.

TYPE: serveix per determinar el tipus de paquet que s'està enviant, si aquest pertany a una connexió síncrona o bé asíncrona. També serveix per saber les ranueres de temps que ocupa aquest paquet.

ARQN: serveix per confirmar l'arribada correcte de la informació. Quan es vol indicar un Ack es posa el bit ARQN = 1, si si es vol indicar un NACK el bit es posarà a ARQN = 0. Si l'emissor no rep cap missatge de conformitat l'emissor entrendrà que el paquet no s'ha rebut i el reenviarà.

SEQN: bit que serveix de control seqüencial. Cada vegada que l'emissor genera un paquest aquest s'inverteix. Quan el receptor li arriba el paquet, aquest pot saber si és repetit gràcies als bits SEQN i ARQN.

HEC: serveix per verificar la integritat del paquet. Per tant hi ha detecció d'error en capçalera.

Payload

Serà variable segons el tipus de paquet (SCO, ACL). Consta de capçalera de camp d'informació, que serà variable en funció de si el paquet ocupa més d'un slot temporal. A continuació veurem quins tipus de càrrega pot portar en funció del tipus de paquet.

 
 

 
     
 
l("obj."+theProp+"='"+theValue+"'");